top of page
022-%20Any%201983_edited.jpg

 

Església

​

Història

La via dels justos és com l'aurora :  cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia.

​

El què avui coneixem com Església Evangèlica Betel de Manresa va començar amb un petit grup de persones reunides al menjador d’una casa.  Tenien dues coses en comú:  gaudien d’una relació real amb Déu i reconeixien el lideratge del pastor Josep Gangonells i de la seva esposa, Blandina Simón.  I, des del principi, aquell grup es va caracteritzar per la passió del pastor de compartir l’Evangeli amb tothom i la seva alta convicció que “església” era el conjunt dels creients vivint i servint junts on sigui que estessin... 

 

P. Josep Gangonells

i

Blandina Simón 

103- Josep i Blandina.jpg

Les reunions van començar en una casa de camp que aviat es va conèixer com Betel-Camp i, més tard, es va comprar una part de l’actual local al carrer Remei de Baix de Manresa.  Així i tot, sempre que es podia, el lloc més desitjat per reunir-se era a l’aire lliure, d’excursió, a la muntanya. 

027- Betel camp.jpg

 

Betel-Camp

Primers%20baptismes%20tota%20l'esgl_sia%

 

Local any 1983

Precisament a la muntanya va ser on el Senyor va cridar a casa al pastor Gangonells, el 15 d’octubre de 1994.  Va ser un temps difícil per l’església.  De seguida es va demanar ajuda al pastor Josep Barceló i als seminaristes que tenia l’església estudiant a Alcobendas (Madrid) i el 8 de setembre de 1996, un cop finalitzats els estudis, el Domènec Heras va començar el seu pastorat a l’església.  Però no era fàcil. 

El pastor trobava molt a faltar el consell i l’ajuda que havia esperat rebre del seu pastor per una tasca així i començava a ser evident que moltes persones que assistíem a l’església no estàvem vivint el què Jesús havia ensenyat. 

Ens els anys següents hi va haver molts moments esperançadors en què Déu ens anava ensenyant i la llum anava augmentant... però també hi havia molts moments d’anar enrere, d’oblidar el què sabíem i, en general, el nostre més gran error era que encara pensàvem que podíem ser cristians i seguir vivint les nostres pròpies vides.  El punt d’inflexió va ser el 2008 quan el pastor va reconèixer que ell no podia seguir i, pocs mesos després, l’església sencera també va demanar ajuda. 

​

L’ajuda va venir de mans de l’Església de Pamplona i del seu pastor Luis Nasarre de Letosa que, des finals de 2008 ha pastorejat aquesta església amb un alt compromís a pesar de la distància entre ciutats i a pesar de què les seves responsabilitats han anat en augment.

Ara podem dir que encara hi ha moments que sembla que retrocedim i necessitem moltíssim el perdó de Déu i la Seva misericòrdia però podem afirmar que, al mirar enrere, és evident que la llum va creixent i podem caminar més a prop de Jesús.  Sabem que les nostres vides li pertanyen a Déu per complert i anhelem veure com la ciutat de Manresa és completament transformada pel poder de l’Evangeli. 

26032013630_edited.jpg

Domènec Heras

i

Elisabet Andreu 

Servents de Jesucrist a

l' Església Betel

Manresa

​

Sense cap dubte podem afirmar que DÉU HA SIGUT FIDEL i que confiem en què ELL, QUE VA COMENÇAR EN NOSALTRES UNA OBRA TAN EXCEL·LENT,

L’ANIRÀ DUENT A TERME FINS AL FINAL.

​

Image by Alberto Frías
bottom of page